Webquests i tasques de Ciències Naturals Rotating Header Image

abril, 2008:

Final tests and revisions – Science 2nd

Have you learnt enough to pass a test like this? Try the tests in these pages:
And a final test for biology

final test for physics

Partial tests for each unit in physics 

Partial tests for each unit in biology 

 

 

 



Les funcions dels éssers vius: activitats

A la pàgina que ja coneixes de Proyecto Biosfera hi ha un repàs i activitats d’aquestes unitats. Quan acabis, si et dóna una puntuació, avisa al professor. 

1. Fes l’activitat inicial (s’obrirà a una nova finestra.)

2. A la pàgina de continguts, repassa el que es refereix a la nutrició, la interacció (o relació)… (s’obrirà a una nova finestra.)

3. Fes les activitats. (s’obrirà a una nova finestra.)



Articles de CTMA (comentaris de text) arreglats

CTMA_textos-per-comentar

Contents

  1. Morro: Biocombustibles
  2. Morro: biocombustibles 2
  3. Morro: pais sense pagesia
  4. Morro: alimentació
  5. Carles Manera: Crònica econòmica després d’una
    manifestació
  6. agricultura ecologica vs.industrial
  7. qui en te la culpa?
  8. metàstasi urbanística
  9. Carles manera: principal problema econòmic del món
  10. vickers: aerotransport
  11. emissions co2

1. Morro: Biocombustibles

Biocombustibles: cap a
on anam?
Els canvis en el món d’avui són tan ràpids que, per molta
informació de què disposem, ens costa digerir-los. La crisi energètica i
l’encalentiment global ens estan abocant a un canvi profund en el model
energètic. I a hores d’ara tot sembla indicar que la sortida política al
problema energètic se centra en un conjunt de decisions que poden provocar un
desastre ambiental, una greu crisi social i, encara, desencadenar una
intensificació de l’encalentiment global. És la coneguda recepta de combatre el
canvi climàtic amb més canvi climàtic. Això sí: el nou canvi climàtic anirà
vestit de verd. Així és més digerible.
Les noves tecnologies, les noves
apostes industrials i comercials, en elles mateixes són inofensives. Però si
l’aplicació de les innovacions és posada en mans del simple interès
mercantilista el desastre està assegurat. I el que s’està fent, sembla, és
delegar en les grans transnacionals dels agronegocis, el petroli i la
biotecnologia la resposta als problemes ambientals. La nigulada de cada cop es
torna més fosca i amenaça descarregar una valenta calabruixada.
Amb tot,
dins aquesta amenaçant perspectiva, hi afloren aquí i allà, símptomes
d’esperança, elements positius que contenen respostes de futur i ens fan veure
que la destrucció del planeta no és ben bé inevitable, que hi ha respostes
«sostenibles» i adequades a les necessitats de les persones. Com sempre hi ha
una tensió, un torcebraços d’alternatives, que encara no té un final decidit. Si
bé la potència política, econòmica i mediàtica dels grans grups de pressió
(agroquímics, biotecnològics, petroliers, nuclearistes i armamentistes) els fa
aparèixer, amb Bush, Blayr i Chirac com a caps polítics, com l’opció de bell
antuvi guanyadora.
L’acord de la cimera de la Unió Europea del divendres
passat, per exemple, està ple de clarobscurs: per una banda el gran compromís
d’arribar al 20 % de consum d’energia renovable l’any 2020, amb una reducció del
20 % de les emissions de CO2 també per al 2020 en relació al nivell de 1990 i
que els biocombustibles suposin el 10 % dels carburants. Deixem a un costat ara
la victòria delobbye nuclearista de colar, mig d’amagat, l’energia nuclear al
costat de les energies renovables.
Són decisions que ens posen davant
l’evidència: quan un conjunt heterogeni de dirigents polítics pren decisions
d’aquesta importància és que qualque cosa està passant. La solució que ens donen
sembla que té el seu punt fort en la intensificació de la «revolució verda»,
fomentant massivament l’agricultura intensiva i dedicant gran part de les terres
cultivables del planeta a produir combustible. Aquesta enorme superfície de
terra agrícola sols es pot guanyar sobre dos espais: els cultius alimentaris o
les superfícies boscoses. Els boscos tropicals i oceànics, els diversos
ecosistemes originaris que representen la millor eina que té la humanitat per
lluitar contra el canvi climàtic, poden ser substituïts, a una velocitat mai
vista, per plantacions de colza, canya de sucre, palma oliera i soja. Són els
cultius que configuren l’anomenat «desert verd» sud-americà. Tot plegat, això
pot dur a la configuració de vastes regions d’Amèrica, Àfrica, Àsia, i en menor
mesura d’Europa, com a zones dedicades als monocultius d’exportació, basats en
tecnologia transgènica i amb grans costos energètics (fertilitzants, pesticides,
maquinària, costos de transport…). Els biocombustibles es convertiran en un
nou activador del canvi climàtic. Aquest model, que no és sostenible ni viable
econòmicament, s’haurà de finançar amb subvencions i rebaixes fiscals.
Com
deia fa uns dies Daniela Russi, de la Universitat Autònoma de Barcelona,
«l’única forma possible de reduir la dependència dels combustibles fòssils i
l’impacte en el medi ambient és modificar els nostres patrons de consum amb
mesures d’estalvi i de diversificació de fonts d’energia». Caldria replantejar
la qüestió de la crisi energètica des d’una visió més global, en la qual fos
prioritari un tractament sostenible i favorable a les poblacions locals de les
terres i els boscos del planeta.
Mateu Morro, Diari de Balears. 11-3-2007

[ Tornar a dalt ]

2. Morro: biocombustibles 2

Biocarburants o bionegocis?
Mateu Morro, Diari de Balears, 6-5-2007

L´economia agrària del Brasil és en ebullició. La producció de canya de
sucre en la campanya 2007/2008 augmentarà un 10% respecte a l´any anterior. Un
fet comprensible si consideram que aquest país és el principal productor i
exportador mundial de sucre i de bioetanol, dedicant aproximadament la meitat de
la producció de canya a cada un d´aquests productes. També és el país on els
boscos tropicals pateixen una agressió més intensa. La posició de Bush i la de
Lula da Silva són coincidents: els biocombustibles s´impulsaran arreu d´Amèrica
i del món. Ara mateix ja hi ha 100 plantes de bioetanol en construcció.
L´expansió de la indústria és fulgurant, però també és espectacular la
destrucció dels models agraris tradicionals, l´expulsió dels pagesos de les
seves terres i l´impuls de l´ocupació de terres abans no cultivades. L´augment
dels consums de tot tipus de productes químics és colossal. La segona “revolució
verda’ amenaça d´acabar amb un desastre ecològic. Però ara aquesta destrucció es
fa en nom de la lluita contra el canvi climàtic.
La investigació en matèria
bioenergètica avança a passes de gegant. En aquesta recerca la biotecnologia
dels transgènics hi juga un paper essencial, tant de cara a la consecució de
microorganismes capaços de fermentar la biomassa de manera eficaç com de cara a
aconseguir conreus d´alta productivitat. De moment els biocarburants de “segona
generació’ (produïts a partir de palla, herba o llenya) encara no han arribat.

L´estratègia energètica de la UE preveu una quota del 20% d´energies
renovables i un objectiu d´un 10% de biocarburants per al transport per al 2020,
amb un nivell del 5,75 pel 2010. Produir a Europa quantitats de biocarburants
que permetin cobrir els objectius fixats ens duria a necessitar uns 17 milions
d´hectàrees ja el 2010. Aquesta xifra representa un 20% del sòl agrari europeu!
Necessàriament farà falta importar matèria primera des dels països del Sud.
D´aquesta manera els impactes mediambientals negatius del model s´exportaran
fora d´Europa. És aquí on es retroben les estratègies de la UE i de l´eix
EUA-Brasil.
Ara bé, cal tenir en compte que un 5,75% dels combustibles usats
per al transport pot representar tan sols un poc més de l´1,8% del consum
energètic europeu. I a aquest percentatge li hem de descomptar els costos
energètics de producció. Sembla que l´estalvi energètic és inconsistent. Ens
podem trobar fins i tot amb balanços energètics negatius. Mentrestant els
consums energètics totals no cessen de créixer i no es parla gaire de canviar el
model. S´ha de diferenciar el que representen els biocombustibles per a reduir
la dependència del carburants fòssils del que poden representar per a lluitar
contra el canvi climàtic. La principal producció europea en matèria de
biocarburants és el biodièsel de colza. Diversos estudis posen de manifest que
aquest biodièsel no té cap efecte positiu en la reducció de l´emissió de gasos
d´efecte hivernacle. El cultiu industrial de la colza, el seu transport,
l´extracció de l´oli i la fabricació del biodièsel produeixen una quantitat de
gasos quasi idèntica al de l´extracció, refinatge i transport del petroli.
L´amenaça cap a la biodiversitat del model de producció massiva de
biocombustibles és evident. La desforestació de les ja minvades selves tropicals
en serà un dels efectes més visibles. Però l´expansió del monocultiu
agroindustrial també tendrà uns efectes negatius en les economies pageses
d´arreu del món.
Un altre efecte col·lateral d´aquesta situació és l´augment
dels preus de diversos productes agraris. El cas del blat de les Índies,
principal matèria primera usada als EUA per a produir biocombustible (un 18-20%
de la producció total), està resultant inquietant. A Mèxic el tema s´ha
convertit en una qüestió de greu abast social davant l´augment del preus de les
“tortillas’ de blat de les Índies. Al llarg del 2006 el preu del blat de les
Índies quasi s´ha duplicat i l´evolució del preu dels cereals també és a l´alça.
Estam a l´inici d´una competència entre produir per alimentar les persones o
alimentar els cotxes. I en aquesta lluita els pobres de la terra tenen totes les
de perdre.

[ Tornar a dalt ]

3. Morro: pais sense pagesia

Un país sense pagesia, un país sense territori
Mateu Morro, Diari de
Balears, 2 de desembre de 2007

Es fa difícil parlar d´agricultura o d´alimentació quan l´espai físic sobre
el qual s´han mantengut durant segles les activitats de producció d´aliments per
a la població mallorquina es troba sotmès a una readaptació intensa cap a la
urbanització massiva. És un procés que no sempre respon als interessos generals
i tampoc al respecte a les normatives, plans i lleis vigents, sinó que molt
sovint es tracta d´una pura resposta a la pressió del mercat especulatiu. Casos
com el de Santa Margalida o Andratx, que ara són actualitat, ens duen de ple
sobre aquest problema, que no està limitat a uns pocs municipis sinó que és
general a tota l´illa.
Segurament les passes més decisives cap a la plena
destrucció dels espais agraris i forestals de Mallorca s´estan donant a
municipis com Palma, Llucmajor, Manacor i Calvià. Per ventura sovint d´una
manera legal (requalificant uns terrenys, per exemple) però amb uns resultats
igualment perversos: urbanització sense límits, desfeta paisatgística i
medioambiental, eliminació dels pagesos i de les activitats agràries i
alimentació l´espiral imparable de més població, més serveis, més
infrastructures, i per tant retorn a més necessitat d´urbanització.
Des
d´àmbits com ASAJA es defensa que aquest procés és bo, ja que gràcies a ell
augmenten els patrimonis immobiliaris dels agricultors. És a dir, la
valorització urbanística de tots els terrenys agraris els fa augmentar de valor
i, per tant, beneficia econòmicament els seus propietaris. És un fet tan evident
que seria inútil rebatre´l. És cert que molts de propietaris de terres de
Mallorca estan fent bons negocis amb la venda de les seves possessions. Tan cert
com veure, i els darrers anys és un procés que crida l´atenció, com famílies
pageses de generacions enrere (per a les quals un pam de terra tenia un valor
immens) s´estan desfent de tot o part del seu patrimoni, pressionades pel mercat
immobiliari i la manca de successió a les explotacions familiars. Ara bé, aquest
procés, que és lucratiu econòmicament pels propietaris de terres, té uns efectes
demolidors sobre la pervivència d´un model territorial en el qual sigui possible
sostenir-hi el sector primari.
D´entrada, els alts preus de la terra deguts
al seu valor urbanístic ja fa estona que, a la major part de la nostra illa, han
fet desaparèixer el mercat de terres agràries. És bo de fer veure que sense un
mercat de terres agràries les explotacions pageses han de tenir moltes
dificultats de subsistència i, a mig termini, la seva viabilitat és impossible.
Mentre les fragmentacions de les unitats d´explotació agrària són incessants
(per venda o per herència) la millora de les dimensions d´una explotació esdevé
impossible. I, en els arrendaments i amitgeries les pressions econòmiques de tot
tipus sobre els propietaris duen a la dissolució de molts de contractes per
donar entrada a nous usos econòmics que impliquen l´expulsió dels arrendadors i
amitgers agraris.
D´altra banda, la desaparició física a un ritme accelerat
de les més fèrtils i millors superfícies agràries és una altra constatació
evident. Allà on és més observable és a l´entorn dels nuclis urbans (on
tradicionalment hi havia els millors terrenys d´horta): Pla de Sant Jordi i pla
de Ciutat en general, pla d´Inca i Manacor, etc. També són espectaculars les
taques plenament urbanes enmig de territoris de vocació agrària a través de
polígons industrials, parcs d´oci, camps de golf, etc. El cas de Palma és el més
espectacular i el més greu socialment, sobretot perquè no s´hi observa cap
sensibilitat cap als valors del paisatge, de l´entorn o del pastrimoni
etnològic. L´Ajuntament sembla actuar tan sols al dictat de les promotores.
Personalment pens que la desfeta urbanística de Ciutat i dels seus espais
agraris tradicionals, tal com s´està fent, és l´impacte territorial més greu que
ha patit l´illa de Mallorca al llarg de tota la seva història.
A l´expansió
de la construcció sobre els millors sòls agraris hi hem d´afegir la construcció
de noves infraestructures que trossegen el territori i l´estan fent de cada cop
més inviable agràriament. Tot això fa que en zones extenses de l´illa la
subsistència de les explotacions agràries sigui molt difícil.

[ Tornar a dalt ]

4. Morro: alimentació

Mateu Morro
L´alimentació a Mallorca

L´agricultura i la ramaderia són activitats bàsiques de la cadena
alimentària, però no les úniques ni de prop fer-s´hi. La cadena alimentària
comença abans de la producció amb les activitats que aporten els elements
necessaris per a l´agricultura: adobs, fertilitzants, fitosanitaris, llavors,
pinsos, maquinària… i, després de la producció agrària i ramadera, segueixen
les activitats de transport, sacrifici, elaboració, envasat, emmagatzemament i
distribució. En tot aquest complex procés l´activitat dels agricultors i els
ramaders tan sols representa una petita part, de cada cop més petita, del valor
final dels aliments.
I encara hi hauríem d´afegir tot el món del consum
alimentari. És a dir, a l´altra banda de la cadena, a la del consumidor, hi ha
la complexa barreja de factors que condicionen el consum. Els hàbits culturals
de les poblacions front a l´alimentació estan determinats per una tradició
gastronòmica però condicionats a la vegada pels canvis en les formes de vida, la
publicitat i l´educació.
Vet ací, idò, el que és un sistema agroalimentari:
una interrelació d´elements territorials, mediambientals, agroramaders,
industrials, comercials i culturals, que gira entorn de com s´alimenta i com
produeix els seus aliments una població concreta.
Però què passa si
l´evolució socioeconòmica d´un país du a què la funció tradicional del sòl
agrari com a proveïdor d´aliments sigui substituïda per una funció residencial
com a espai potencialment urbanitzable? I què passa si en les condicions d´un
mercat global d´aliments les produccions locals són excloses de les parts finals
de la cadena alimentària (indústria de transformació i distribució) fent
impossible el seu accés als consumidors? I què passa si és tècnicament possible
dur la pràctica totalitat dels aliments d´altres indrets?
Si això és així
com es planteja en aquestes interrogacions, i crec que en certa mesura ho és,
estam en una etapa avançada d´un canvi cultural respecte a l´alimentació. Canvi
que no exclou la permanència de realitats fidels a pautes tradicionals o
simplement diferents als valors de la línia dominant (producció ecològica,
produccions locals, menjar sa i fresc, nutrició equilibrada, preservació del
territori…). Tanmateix l´alimentació de la transgènie i de l´agroquímica,
sostenguda sobre la xarxa de transnacionals que dominen el negoci alimentari, fa
l´efecte que avança imparable. I, a més a més, sembla que té la capacitat
suficient com per controlar els segments minoritaris del mercat que demanen
altres coses.
Aquesta realitat no és sols pròpia de ca nostra, és un fet
generalitzat arreu del món. A cada passa que feim en aquesta direcció, i en feim
moltes, es fa més difícil tornar endarrera. La desarticulació dels sistemes
agroalimentaris locals ens posa en condicions de dependència de les grans xarxes
transnacionals i ens fa perdre qualsevol capacitat de control de l´alimentació
de la nostra pròpia població. Arriba un moment en què ja no existeix
l´equipament necessari per a elaborar els aliments: els escorxadors han tancat,
no hi ha sales de desfer, no hi ha indústria de transformació, no hi ha
equipaments per envasar i empaquetar… I en paral·lel a aquest fenomen de
desertització alimentària es va produint el tancament de moltes de les petites
empreses de distribució (botigues, forns, carnisseries…) que encara acollien
les produccions locals.
El sistema agroalimentari mallorquí ha estat molt
resistent a totes aquestes pressions desfavorables. La insularitat i
l´arrelament de les velles tradicions alimentàries mediterrànies han ajudat a
aguantar. Però poc a poc les parts que resten dretes de l´edifici amenacen de
passar per ull. Al final la insularitat, que primer ens afavoria, es gira en
contra nostra. Les empreses locals no poden competir amb les grans corporacions
en no poder dimensionar-se adequadament; el nostre mercat és un cul de sac de
les rebaixes alimentàries mundials; els nostres productors, un cop perdut el
mercat local, no poden travessar la mar per anar a altres mercats; els costos
d´insularitat aixafen els darrers sobrevivents i la indústria local, en la
lluita competitiva, acaba optant per les matèries primeres foranes. Tot plegat
un panorama per a pensar-hi.

[ Tornar a dalt ]

5. Carles Manera: Crònica econòmica després d’una
manifestació

Crònica (econòmica) després d´una manifestació
Diari de
Balears, 21-3-2007
La manifestació del passat dissabte (entre 30 i 50 mil
assistents, segons les fonts que es facin servir) fou una de les més rellevants
que han tingut lloc a Mallorca. Culmina un procés que, des del punt de vista de
la protesta ciutadana, ja quallà el febrer de 2004, quan se sabien els projectes
del Govern pel que fa a polítiques infraestructurals i sobre la funció que, hom
intuïa, tindria el sector de la construcció a l´estructura econòmica balear, si
es feia cas de les declaracions dels principals mandataris conservadors.
Aquelles premonicions s´han anat complint, adobades, endemés, per la xacra de la
corrupció -on la participació del partit del Govern és aclaparadora-, que ha
esquitxat processos urbanitzadors de caire privat; endemés, s´han generat més
que ombres de dubte sobre mecanismes contractuals -i l´adquisició espúria de
terrenys adjacents- en el cas del nou hospital a Son Espases.
L´evolució del
nostre model de creixement es troba darrere de tot plegat: de les accions massa
sovint tèrboles de determinats agents econòmics i polítics; i de les protestes
de la gent que s´oposa a una destrucció clara dels nostres valors territorials i
paisatgístics. Permeti´m que els avanci uns apunts estilitzats que, en aquestes
alçades de la vida política illenca, em semblen escaients per obrir reflexions
més pregones sobre el model de creixement illenc (on la gran excepció, en termes
generals, seria la denostada Menorca per part del Govern balear, tot i ser una
illa que rep reconeixements per arreu i s´erigeix en model de desenvolupament,
fins i tot d´esferes empresarials poderoses). I seguint amb la metodologia de la
direcció estratègica empresarial, les nostres reflexions s´ordenen en sengles
apartats, d´amenaces i d´oportunitats per a les economies insulars, que tot
seguit es detallen. El llistat pot ser incomplet. Però crec que recull, de forma
molt sintètica, bona part del que la literatura econòmica insular ha anat
especificant. Emplenin vostès mateixos els dos grans capítols, si hi veuen
mancances; moguin de lloc els elements exposats, si així ho troben. En qualsevol
cas, es tracta d´un petit instrumental per incitar a pensar.
Disset grans
amenaces. L´alt consum de territori, l´elevada inflació, les baixes inversions
en capital social públic, la poca cohesió social, la congestió espacial,
l´esgotament gradual del paisatge entès com a recurs natural, la parca formació
de capital humà, la pèrdua notable d´actius agraris, la desindustrialització, la
caiguda de la productivitat i de la competitivitat, els saldos fiscals negatius
i recurrents amb Espanya i amb la Unió Europea, la pèrdua de terreny a les noves
tecnologies, l´existència d´una important població flotant no reconeguda en els
processos de negociació, l´alt consum energètic, l´escassa inversió en I+D, un
benestar social que no es correlaciona amb el nivell de renda, la poca capacitat
econòmica de gestió del Govern.
…I deu grans oportunitats. Un entorn
ambiental agradable, una experiència reconeguda internacionalment, un know how
exportable, el dinamisme del mercat de treball, la capacitat de reacció enfront
de les recessions, el reconeixement de sectors industrials com la bijuteria i el
calçat, l´abundància de capital privat, certes millores energètiques com ara el
possible parc eòlic de Menorca, l´actuació més sinèrgica amb la UIB,
l´existència de condicions per a fer efectives polítiques de districte
industrial.
El gran rerefons d´aquestes vint-i-set idees és, al meu
entendre, ben clar: se centra en la fragilitat i els límits estrictes del nostre
territori, un factor que esdevé determinant per a l´evolució futura del
creixement balear. Avançar en una línia molt consumidora d´aquest primordial
condicionant escàs és abocar-se en un escenari problemàtic, en el context
mediterrani de forta competència de destinacions emergents. A partir d´aquesta
constatació, apostar, per exemple, per un turisme més selectiu, nàutic i
d´esports més elitistes -com se sol defensar-, portarà, en un futur més proper
que llunyà, a congestions en aquesta franja del mercat. Apareixeran nous cicles
de saturació que aguditzaran les externalitats negatives ja existents. Incitar
la connurbació de Palma -com s´està fent ara amb els plans viaris del Govern-
alimentarà el turisme residencial i, tal vegada, l´increment de més oferta no
reglada, a banda d´un major creixement demogràfic. Pens que, a l´àmbit de
l´economia terciària, el sol i platja és la nostra primordial divisa: aquí
Balears ha demostrat capacitats i lideratges, que s´han concretat en la
construcció d´infraestructures -que urgeix remodelar, atès que provenen d´etapes
poc escrupoloses amb l´impacte sobre el medi ambient-, la captació de mercats,
el protagonisme mundial de grups empresarials locals i l´existència d´una tupida
munió de petits i mitjans empresaris que diversifiquen el sector terciari de la
nostra estructura econòmica. Obrir de manera molt decidida nous segments tot
invocant la qualitat inferirà, d´entrada, la necessitat de noves construccions
-camps de golf, ports esportius- que, a mitjan termini, poden anar en contra de
la nostra principal oferta: com deia, el sol i platja. És justament en aquesta
on s´han de bastir les polítiques de qualificació: millors infraestructures
“sorolloses’ -que no facin malbé de manera desproporcionada l´entorn- i més
infraestructures “silencioses’ -sanitàries, educatives, socials- que facilitin
la qualificació de la força de treball i que singularitzin el nostre producte
front els competidors més ferotges.
Fa uns anys, juntament amb el professor
Jordi Maluquer de Motes, vàrem encunyar, per a Balears, el terme de
“hongkongnització’. La parauleta, dificultosa, tingué un cert èxit, i d´altres
col·legues i no pocs polítics s´apuntaren a l´accepció, amb major o menor
creença. Sense defugir ni refusar aquella adjectivació, crec que el nostre model
es pot acostar, també, a una “maltinització’ econòmica: Malta com a referent
problemàtic, una illa asfaltada que és la meitat de Menorca i que compta amb
prop de mig milió -sí, han llegit bé: mig milió- d´habitants, amb densitats
asfixiants i molt greus problemes ambientals. No s´alarmin: és possible viure
així (els maltesos ho fan). Cal demanar-se si és desitjable fer-ho quan, alhora,
parlam de benestar i de qualitat turística. La primera part de l´oració anterior
és, de fet, la principal amenaça. La segona, dedueix l´oportunitat que se´ns
presenta. Heus ací, doncs, el dilema que, sense massa dilacions, han de decidir
les formacions polítiques i els agents econòmics i socials de les nostres illes.

Carles Manera. Professor de la UIB

[ Tornar a dalt ]

6. agricultura ecologica vs.industrial

La agricultura ecológica es creativa, científica y avanzada, y permite la
solución de graves problemas ambientales, sanitarios y sociales, producidos por
el desequilibrio que supone la desaparición de la verdadera agricultura y los
agricultores.
La agricultura biológica es un concepto diferente de la actual
agricultura industrial. No es una nueva técnica agrícola ni es algo restrictivo
o retrógrado, ni es una agricultura "tradicional", poco productiva y agotadora
de los suelos. Por el contrario, es creativa, científica y avanzada y permite la
solución de graves problemas ambientales, sanitarios y sociales, producidos por
el desequilibrio que supone la desaparición de la verdadera agricultura y los
agricultores. Al no usar agroquímicos, ahorra dinero al productor, que utiliza
para la fertilización los subproductos de la finca, con lo que evita además que
contaminen. Ahorro también individual y colectivo, de maquinaria pesada y
combustibles y de los recursos y contaminaciones consiguientes. Mejora la salud
de productores y consumidores al evitar biocidas y otros productos tóxicos, y
mejora la calidad alimentaria. Conserva y amplía la variedad de plantas
cultivadas que los agricultores han sabido utilizar para mejorar suelos y
proteger cosechas. Es ecológicamente beneficiosa, al respetar las especies
silvestres animales y vegetales que conviven alrededor de los cultivos.

BASES TEÓRICAS Y CIENTÍFICAS DE LA AGRICULTURA BIOLÓGICA
Desde hace más
de 40 años, científicos y técnicos en todo el mundo, estudian y trabajan por la
mejora de las técnicas agronómicas de la agricultura biológica. Las diferentes
tendencias ó métodos de los cultivos tienen en común la no utilización de
productos químicos de síntesis y el conocimiento del suelo como organismo vivo.
La fertilidad del suelo y el equilibrio del ecosistema son la clave del éxito en
la agricultura biológica.
LA INDUSTRIA DE TRANSFORMACIÓN DE PRODUCTOS
PROCEDENTES DE LA AGRICULTURA BIOLÓGICA
Para la elaboración de productos
nutritivos y sanos. No usa en ningún momento del proceso aditivos de síntesis de
ningún tipo. Se trata de una industria concebida al servicio del consumidor y en
colaboración con el campesino: no demasiado grande, no demasiado lejos de la
producción, ni del consumo, no demasiado sofisticada. Estudiada para no
contaminar y para reciclar. Retomando la investigación de antiguos y científicos
procedimientos, como el secado, el vacío, el frío y las fermentaciones,
aplicando a su desarrollo los conocimientos actuales.
VENTAJAS DE LA
AGRICULTURA BIOLÓGICA
* Produce alimentos saludables, ricos en nutrientes y
sabrosos.
* Protege la salud de los agricultores.
* Fertiliza la tierra
y frena la desertificación.
* Favorece la retención del agua y no contamina
los acuíferos.
* Fomenta la biodiversidad.
* Mantiene los hábitats de
los animales silvestres.
* No despilfarra energía.
* Preserva la vida
rural y la cultura campesina.
* Es socialmente más económica.
* Permite
una verdadera seguridad alimentaria.
* Impulsa la creación de puestos de
trabajo.
* Devuelve al campesino la gestión de sus tierras, sin
dependencias.
RAZONES POR LAS QUE LLEVAR ALIMENTOS BIOLÓGICOS AL HOGAR

MEJORA LA SALUD
* La agricultura convencional utiliza numerosos productos
para matar a insectos y otras plagas, otras plantas que surgen junto al cultivo,
combatir enfermedades, alterar el crecimiento, … Todos estos productos no son
inocuos, aún en dosis mínimas. Tampoco sus efectos a largo plazo y los de sus
infinitas posibles combinaciones en nuestro organismo. La agricultura biológica
los evita.
* Contribuye a mantener la salud de los agricultores y
consumidores, al no utilizar biocidas ni semillas transgénicas, y producir
alimentos equilibrados en nutrientes.
* Los productos biológicos, cultivados
sin uso de agroquímicos, respetando los ritmos naturales, sin aditivos, son
equilibrados y muy ricos en nutrientes.
* Los cereales integrales,
convenientes en la dieta por su riqueza en fibras y minerales, deben ser
biológicos. Si no es así, y han sido cultivados con pesticidas, éstos quedan en
mayor proporción en las cascarillas exteriores, por lo que resultan más
peligrosos que los refinados.
* Con los alimentos biológicos se recupera el
verdadero sabor de los alimentos. Además se conservan mejor que los
convencionales.
– PROTEGE LA AGRICULTURA
* Contribuye a mantener el
patrimonio genético, ya que para dejar de usar biocidas es imprescindible que
las plantas que se cultiven sean rústicas, adaptadas al lugar, es decir,
autóctonas.
* Devuelve a la agricultura su papel de transformadora de
energía solar en energía alimentaria.
* El compost, como base de
fertilización, hace del suelo un medio adecuado para albergar vida y alimentar a
los microorganismos que en él habitan, que son los que van a poner a disposición
de la planta los elementos que necesita para su correcta alimentación. La
fertilización química mata la vida microbiana del suelo.
– PROTEGE EL MEDIO
AMBIENTE
* Fertiliza la tierra y frena por tanto la desertificación.
*
Favorece la retención del agua y no contamina los acuíferos.
* Fomenta la
biodiversidad.
* Mantiene los hábitats de los animales silvestres,
permitiendo y favoreciendo la vida de numerosas especies.
* No sólo no
contamina, sino que contribuye de manera eficaz a la descontaminación del aire,
el agua, el suelo, la flora y la fauna, hoy envenenados por la agricultura y
ganadería intensivas.
* Al consumir productos biológicos se contribuye a
extender su cultivo y, por tanto, a evitar la contaminación de la tierra, las
aguas y el aire.
POR UNA SOCIEDAD MÁS JUSTA
* La agricultura biológica
mantiene la población rural con una base real e independiente en cuyo contexto
sí que son válidas opciones como el turismo rural, que por sí solas son
insuficientes y contribuyen a dar por sentada una situación: la desaparición del
agricultor.
* Preserva por tanto la vida rural y, a su vez, la cultura y
tradición campesina.
* Permite la soberanía alimentaria. Es decir, la
producción, el comercio y el consumo local, como bases de la economía de las
regiones.
* Impulsa la creación de puestos de trabajo en el campo, ya que la
agricultura biológica requiere por sus propias características del trabajo y de
la presencia de los agricultores.
* Devuelve al campesino la gestión de sus
tierras, le libera de la dependencia de las grandes empresas y transnacionales
de semillas y fitosanitarios.
* Demandar alimentos biológicos es una
elección responsable que puede lograr cambios en la actividad de empresas y
administraciones, impulsándolas hacia métodos y productos más respetuosos con el
medio y la salud de todos.
* La agricultura biológica se complementa con el
desarrollo de una nueva industria alimentaria, que elabora verdaderos alimentos
sanos y nutritivos, no meros comestibles desnaturalizados. No utiliza  aditivos
de síntesis, que sólo tienen interés para que el industrial pueda almacenar
indefinidamente, ocultar la falta de sabor y mala textura que tienen los
productos obtenidos con las técnicas de la agroquímica, comercializar productos
en lugares lejanos a base de costosos transportes, fomentando el despilfarro y
la extravagancia.
UNA VERDADERA ECONOMÍA
Los productos biológicos no
resultan más caros para la economía familiar. Protegen mejor la salud de la
familia y, además, su contenido en nutrientes por unidad de peso es superior al
de los convencionales, por ello cubren mejor las necesidades con menor cantidad
que los otros.
Según datos oficiales, el 60% de las enfermedades
degenerativas están relacionadas con la comida. El consumo generalizado de
alimentos biológicos, supondría un gran ahorro tanto para las familias como para
los gobiernos.
En un alimento no biológico, para obtener cada caloría se
gastan en producción, preparación, transporte, etc…. 10 calorías, procedentes
de fuentes no renovables. Con el
consumo de productos biológicos se
contribuye al ahorro de energía y al reciclaje.
En agricultura biológica, no
se despilfarra energía ya que, entre otras cosas, no utiliza excesiva
maquinaria.
El coste de la agricultura industrial o agroquímica es, si se
internalizan los costes de producción y descontaminación posterior que conlleva,
es mucho más cara para los contribuyentes y los gobiernos. Desde esta visión
global de la economía, la agricultura biológica es una forma de producción que
no sólo contempla los aspectos relacionados con la salud y el medio ambiente,
sino que además regenera y enriquece el patrimonio del agricultor y por tanto de
la naturaleza.
Organización Vida Sana
www.vidasana.org

Desventajas y problemas derivados de la agricultura industrializada
El
sector agrícola de todos los países depende ahora fuertemente de los centros
urbanos y de la industria local o extranjera. Su desarrollo sostenible ha sido
frecuentemente hipotecado en función de los intereses inmediatos generados por
los centros urbanos.
Existe en cambio una creciente documentación sobre los
efectos negativos que son provocados por la agricultura industrializada, y se
pueden destacar los siguientes:
* Daño frecuentemente irreparable al medio
ambiente: suelo, agua y aire.
* Substitución de especies y variedades
vegetales asimismo que razas animales locales, por material importado. Las
pérdidas en biodiversidad genética son irreparables.
* Emigración rural:
tierras abandonadas y concentración de la tenencia de la tierra agrícola.
*
Crecimiento descontrolado e irracional de centros urbanos: hacinamiento y
degradación social.
* Creciente dependencia financiera de países con
economías relativamente débiles, de países industrializados: pérdida de la
autogestión nacional.
* Competencia internacional desleal (subvenciones en
paises desarrollados a sus productores) que promueve las importaciones de
alimentos y piensos por los países en desarrollo (que reciben créditos para
comprar estos productos) en detrimento del desarrollo agrícola local.
2.-
CONSECUENCIAS DE LAS TÉCNICAS ACTUALES
2.1.- Alto coste energético.
Se
produce debido a la progresiva disminución de la relación energía
obtenida/energía utilizada en su producción, lo cual resulta preocupante si
consideramos por un lado que se trata de energía fósil, y por consiguiente
agotable en un plazo determinado de décadas, y por otro, que los fertilizantes,
fundamentalmente los nitrogenados, son productos de elevado consumo energético.
De este modo, el nitrógeno consume de 15 a 20 termias.kg-1, el fósforo de 3 a 15
termias.kg-1  y el potasio de 1 a 2 termias.kg-1, y además estos fertilizantes
constituyen del 20% al 50% de los consumos agrícolas de fuera del sector y
responden al 24% del consumo energético total de la explotación.
2.2.-
Pérdida de fertilidad de los suelos.
Están causadas por la excesiva
explotación a que están siendo sometidos: la utilización de alarmantes dosis de
abonos químicos, que ha hecho olvidar el papel fundamental de las aportaciones
orgánicas; ha dado lugar a un empobrecimiento de las tierras en humus que afecta
a su fertilidad, mullimiento, vida microbiana, estabilidad estructural etc.

La erosión del suelo es un proceso originado por los agentes naturales –
vientos, lluvias, aguas, nieves, etc.- que actuando sobre aquél atacan y
perjudican su integridad, le arrebatan sus elementos constitutivos que
transportan a otros lugares… La erosión inducida es la fomentada por las
actividades del hombre interfiriendo en el equilibrio normal entre la formación
del suelo y su traslado (Abreu, 1975).
Así, prácticas habituales como la
quema de rastrojos han producido y producen impactos duraderos e irreversibles,
como la destrucción de la materia orgánica y la microestructura del suelo, y la
erosión y la pérdida de fertilidad en la mayor parte de los suelos del área
mediterranea; son 6.400 millones de toneladas de suelo fértil las que
desaparecen cada año en Europa a causa de la erosión (Toharia, 1988).
Esta
asoladora erosión se extiende por el levante español y de forma particular en
Andalucía oriental, sobre todo en las provincias de Almería, Granada y Jaén,
zonas señaladas de "mayor riesgo" en el mapa mundial elaborado con ocasión de la
celebración de la conferencia de Nairobi sobre desertificación de 1977.
En
síntesis, la agricultura se convierte en una actividad favorecedora de la
erosión de los suelos desde el momento que elimina o reduce la protección
vegetal de los mismos y permite que éstos se mantengan desnudos por largos
periodos de tiempo, en ocasiones coincidiendo con la máxima virulencia de los
agentes erosivos. Y por otra parte, el material erosionado contiene una
particular riqueza frente al que queda. Contiene aquél 21 veces más materia
orgánica, 2,7 veces más nitrogeno, 3,5 veces más fósforo asimilable y 19,3 veces
más potasio intercambiable. La significación económica de estos datos no
necesita de mayor comentario ( Agricultura y erosión en la cuenca del
Guadalquivir, por Manuel Clavero Salvador y Juán Mena Cabezas. Jornadas de
agricultura ecológica, 1985).
En este apartado juega un papel muy importante
la denominada agricultura marginal, que es aquella que se desenvuelve tanto
sobre terrenos que no reunen las condiciones necesarias para el aprovechamiento
agrícola como en aquéllos donde no se da la necesaria adecuación entre aptitud
de los suelos y cultivos y técnicas agronómicas y de conservación.
2.3.-
Problemática del monocultivo.
Grandes superficies dedicadas a un solo
cultivo debilitan a éste favoreciendo la aparición de plagas y resistencias, y
por tanto el abuso de productos fitosanitarios. La explicación de este hecho
reside (Juan Fernández. Recursos genéticos. Jornadas de agricultura ecológica,
1985) en la introducción a gran escala de las llamadas "Variedades de alto
rendimiento" (HYV = High Yield Varieties), que son realmente "Variedades de alta
respuesta" para fertilizantes y las técnicas de cultivo extensivas (tratamientos
fitosanitarios, mecanización, etc.). Así pues, se presenta una gran homogeneidad
varietal con muchos cultivos, sobre todo en los que se emplea semilla híbrida
(F1). Un ejemplo ilustratrivo del problema podría ser el de la variedad de trigo
"Siete carros", que fue introducida hace unos años y destruida en poco tiempo
por las enfermedades criptogámicas.
El uso de estas variedades, obtenidas en
los centros de investigación de los países más avanzados, conduce a otras
situaciones problemáticas, como son:
– La alta dependencia económica de los
países sin investigación propia respecto de los más desarrollados.
– La
constante pérdida de ecotipos y poblaciones locales de muchas especies de
cultivo (sobre todo de hortícolas), que genera la desaparición de futuras
fuentes de resistencia a plagas, enfermedades y condiciones adversas.
– Y
por último se da lugar a una importante pérdida de las cualidades nutritivas y
organolépticas por la introducción de variedades muy aptas para el procesado
industrial o el transporte, con gran resistencia mecánica y uniformidad, etc.

Pero la problemática del monocultivo no acaba aquí, sino que se extiende con
el exceso de mecanización, que debido a sus características repercute en la
conservación del suelo y el medio así como en la dependencia económica antes
citada.
2.4.- Contaminación de los recursos naturales y del medio ambiente.

Debido al empleo indiscriminado de fertilizantes y todo tipo de productos
químicos se presentan los siguientes problemas en las aguas tanto superficiales
como subterraneas:
– Acumulación de nitritos y fosfatos, que se traduce en
una pérdida de la potabilidad.
– Eutrofización de las aguas continentales y
mares costeros, al aumentar hasta niveles nocivos los productos orgánicos e
inorgánicos derivados de aguas residuales y fertilizantes agrícolas, originando
graves cambios en las características del medio y desoxigenación de las aguas
profundas.
– Salinización de los acuíferos por sobreexplotación de las aguas
subterráneas.
Toda esta problemática se extiende a los suelos de uso
agrícola, ya que si las aguas están contaminadas, y las empleamos para el riego,
terminaremos por contaminar también el suelo de cultivo.
El fenómeno de la
contaminación atmosférica no se puede separar de los anteriormente mencionados,
así como de los efectos de los residuos contaminantes sobre seres animados o
inanimados e incluso sobre las propiedades de la atmósfera misma (reducción de
la visibilidad, absorción o difusión de la radiación solar y terrestre,
alteración del balance de calor del sistema tierra-atmósfera con las posibles
influencias sobre el tiempo y el clima locales, etc.).
En realidad, para
hablar acerca de la contaminación atmosférica debería haber comenzado por
definirla. Así, según Puigcerver (1979), diríamos que se trata de la
impurificación de la atmosfera por inyección y permanencia temporal en ella de
materias -gaseosas, líquidas o sólidas- ajenas a su composición normal o en
proporción claramente superior a la de aquélla. Para el autor estas sustancias
no son necesariamente tóxicas, nocivas o irritantes, ni son siempre
antropogénicas, aunque son estas últimas, y concretamente las relacionadas con
la actividad agrícola, las que en este apartado son cuestionadas. De aquí surge
una polémica mostrada en algunas de las publicaciones (Dávila Zurita, 1992).

Pero éste es un tema muy complejo que podría constituir por sí solo un
extenso trabajo y requiere un profundo conocimiento en meteorología y otros
aspectos concernientes al comportamiento físico de la atmosfera. Por tanto me
limitaré a citar algunos ejemplos representativos: así tenemos el caso del
sector de los abonos nitrogenados, en el que se liberan como pérdidas al aire
amoniaco, ácido nítrico, particulas de nitrato amoniacal y urea. La emisión de
polvo de urea alcanza los 3 kg.t-1 de urea producida. Por otro lado, en la
fabricación del ácido nítrico se produce la emisión de un vapor rosado cargado
de óxido de nitrógeno. También en la fabricación de los abonos fosfatados las
emisiones de polvo, flúor y la producción de yeso fosfórico son las causantes de
los principales problemas.
2.5.- Pérdida de la calidad natural de los
alimentos
2.6.- Repercusión del desarrollo de la agricultura industrial

El acuciante aumento de las inversiones en maquinaria, combustible y
productos químicos, sin contar con los costos intermedios, junto al alto interés
bancario, dan como resultado el constante deterioro del beneficio real para el
agricultor, cuyo poder adquisitivo se ve enormemente mermado. Este es el proceso
que se ha desarrollado en Europa durante los últimos setenta años, en los que el
poder adquisitivo de los agricultores se ha visto reducido en una media del 30%.

Así, este modelo agrícola lleva consigo lo que podríamos llamar "la huída
del campo", que genera a su vez una grave disminución del empleo agrícola.

[ Tornar a dalt ]

7. qui en te la culpa?

Qui en té la culpa?

Diari de Balears, 9-2-2007
S´ha de ser solidari. S´ha de respectar i
estimar els éssers humans. Qui ho nega? Però una cosa és dir-ho i una de ben
altra és fer-ho. Tenien raó els qui dubtaven de tanta bonhomia. Aquestes
criatures excel·lents en capacitat creativa, en pensament filosòfic, en
sensibilitat artística, en ciència i tècnica, que som els humans, resultam ser
molt poc intel·ligents a l´hora de tenir cura d´allò que és el substrat de la
nostra pròpia vida, de la de tots. Els antics sabien que, de vegades, per mor de
la (bona) vida es perden les coses que permeten de viure bé.
Aquests dies
s´ha fet públic el IV Informe del Grup Intergovernamental d´Experts sobre el
Canvi Climàtic. Dos mil cinc-cents científics de tot el món han fet un esforç
monumental de càlcul amb 19 models climàtics separats. Amb aquest motiu, els
articles i reflexions de tota mena sobre aquesta temàtica apareixen com caragols
després de la pluja. No m´afegiré als planys pel que la humanitat ha fet malbé
amb resultats irreversibles. L´home és la causa del canvi climàtic es diu des de
diferents mitjans. Llegesc, fins i tot, l´editorial d´un diari que titula “El
clima, enemigo de la Humanidad’, que ja es vol nassos.
No és lícit dissoldre
en un genèric subjecte humà la responsabilitat del que d´un temps ençà ens està
passant i que anirà agreujant-se en el futur. Hem creat açò que tenim i ho
mantenim així perquè ho volem. Volem els beneficis que ciència i tècnica ens han
llegat; no podem ignorar que estam instal·lats en un model depredador.
M´equivoc, però, si dic que hi ha quelcom de fal·laç en tot açò, perquè ferma a
tothom dins un mateix sac? Bé, si la culpa és de l´home, serà que hi ha homes
que en deuen tenir més que no d´altres.
A La piel del reportero, una
ponència presentada fa set anys a la Fundació “Nuevo Periodismo Iberoamericano’,
el malaguanyat Ryszard Kapuscinski (1932-2007) descriu la seva estada al
Senegal: “En esa aldea no había luz eléctrica, pero se podía comprar una pequeña
linterna china que costaba un dólar, pero nadie allí tiene un dólar. Entonces,
no había televisión, ni Internet ni esas tecnologías. Cuando llegaba la noche,
la gente se juntaba desde las siete a contar sus historias, y era ese el momento
más literario, más bello, más fantástico del día. Era toda una poesía. Por
supuesto había que entender el idioma y todo lo que pasaba durante la noche. A
las diez u once de la noche a dormir y esto, para un reportero, ya era una
experiencia realmente dura, porque era en casitas pequeñas de adobe y piso de
pura tierra donde se acomoda toda la familia. Y toda la familia significa muchas
personas. La noche era muy caliente y era imposible dormir con la invasión de
mosquitos y sin poder moverse hasta que aparecía el sol a las seis de la mañana.
Era una experiencia bastante difícil, pero si no compartía con esta gente no
vería de otra manera la vida de Àfrica. Si pasaba la noche en el Hilton o en el
Sheraton no era consciente al escribir sobre sus vidas. Lo mismo pasa en las
guerras. La profesión de reportero requiere, para poder escribir, que este tipo
de experiencias se sientan en la propia piel…’.
Així doncs, ¿haurem de
culpabilitzar per igual l´habitant d´una aldea senegalesa, de què parla
Kapuscinski, que el fill George d´una família texana de llinatge Bush, magnats
del petroli? Hem de responsabilitzar per igual el científic que des de fa anys
ve advertint, amb dades, del perill que comporta seguir la ruta traçada des de
Davos o des de Wall Street que el superexecutiu que s´asseu a un consell
d´administració d´una gran multinacional o que el polític que ho nega tot.
-Cambio climático? ¡Pamplinas! -alliçonava un coll de corbata a una
maquilladíssima hostessa a la barra d´un bar-. ¿No te acuerdas del famoso efecto
2000 y el caos mundial que tenía que generar? Pasó aquello y nada de nada. Lo
que te digo: ¡pamplinas! Vet aquí una manera de treure tensió, mesclant ous amb
caragols. Una altra forma és relativitzant-ho, com he sentit que deia una
hoteler: que ja va bé si açò permet allargar la temporada! Quin èxit! Que moltes
platges de les Balears poden desaparèixer a causa del creixement de gairebé 60
cm el nivell de la mar amb l´entrada d´aigua salada 16 o més metres terra
endins? -Ca, no serà tant! I t´ho has d´empassar, amb la fe del creient que
necessita creure.
I tanmateix, la realitat és tossuda i va desmentint a poc
a poc les “creences’. Aquí podríem esmentar aquell opiniatra de diari mundial
que des de Mallorca ha anat fent befa dels qui advertien, des de les seves
anàlisis, sobre les conseqüències de les polítiques expansives de gran despesa
energètica, insostenibles. El catastrofisme dels “ecolos’ -pontificava aquell
senyor, que posava dins el mateix sac ecologistes, polítics “verds’, professors
d´universitat, científics…- ens voldria fer retrocedir a les cavernes.
Apocalíptics. Però el temps s´encarrega de col·locar cadascú al seu lloc i queda
clar que alguns, tot i ignorar-ho, deuen fer part deClan de l´Ós Cavernari.

Que la culpa és de tots? I un be negre! Amb aquesta tàctica mateixa, la
nefasta Llei de Partits ha duit a criminalitzar un sector de les formacions
abertzales basques, com si pel sol fet de pertànyer o mostrar simpaties per un
determinat partit d´aquells que no analitzen o senten la realitat igual que els
partits espanyols anomenats “constitucionals’, ja hagis de ser, no sospitós de
terrorisme, sinó terrorista empresonable. En un context de llibertats
fonamentals no es pot confondre la proximitat amb els objectius polítics finals
que s´atribueixen als grups violents amb una complicitat amb la violència. Jo
podria estar d´acord amb la independència d´Euskadi i, certament, no estar-hi
amb els procediments utilitzats per alguns que la reclamen, ni tampoc amb els
que impedeixen per la força (violència?) l´exercici democràtic dels pobles amb
consciència nacional. No es pot generalitzar així. Com aquell malanat que deia
que entre ell i el comte de Torre-Saura posseïen la meitat de Menorca. Sí, el
senyor comte tenia centenars de quarterades de terres de conreu, de marines i
pastures, mentre que aquell havia rebut en herència una tanca de pedres i
cards…
Joan F. López Casasnovas, professor

[ Tornar a dalt ]

8. metàstasi urbanística

La metàstasi territorial a Balears
Carles Manera, DDB, 13-12-2006

L´any 1990, el metge W.M. Hern publicava, a una important revista acadèmica
sobre població i medi ambient, un article en el qual subratllava la forta
analogia existent entre els processos cancerígens i l´impacte de l´activitat
humana sobre el territori. El científic es recolzava sobre les similituds
observades entre l´evolució de les taques del càncer, que es reflecteixen en els
escànners, i les que es recullen a les cartografies que fan servir els geògrafs
i els analistes sobre l´expansió territorial. Hern enumerava en el seu treball
-que ha esdevingut ja un clàssic- unes patologies concretes en el
desenvolupament del càncer: el creixement ràpid i incontrolat; la
indiferenciació de les cèl·lules malignes; la metàstasi a diferents llocs; i la
invasió i destrucció de teixits adjacents. Aquestes fases les posà en contrast
amb el reflex territorial de les tendències incontrolades del creixement
poblacional i econòmic, amb les conseqüències destructives sobre el patrimoni
natural i cultural, i amb l´extensió de les formes de vida i de gestió
indiferenciades. Alhora, tot es vinculava, igualment, amb la metàstasi que
genera el desordre del creixement: un procés que culmina amb un estadi terminal
que fa sucumbir tot l´engranatge fisiològic -en el cas del càncer- i territorial
-en l´exemple de l´ocupació desbocada d´espai físic.
El treball d´Hern ha
servit a J.M. Naredo, un savi economista mereixedor del Premi Nobel per les
seves cabdals contribucions a la comprensió de l´economia des del prisma
ecològic -amb potents sinèrgies amb R. Margalef, l´eminent científic català
d´enorme influència entre els bioecòlegs que treballen a la UIB-, per acoblar
les argumentacions del metge esmentat al creixement urbanístic espanyol.
L´economista detecta també les diferents fases que assetgen el metabolisme de
les ciutats i dels espais agraris que les envolten, fins culminar amb fenòmens
que desballesten el medi físic, arrosseguen estats naturals i generen la
consolidació d´una mena de metàstasi -l´expansió de les activitats perverses a
àrees rurals, que són requalificades com a urbanes- que destrueix el territori.
L´assimilació d´aquests processos a Balears no és agosarada. De fet, hom podria
concretar etapes i fins i tot agents econòmics (i situacions concretes que el
lector segur que tindrà al cap), tot resseguint les passes que ens han ensenyat
Hern i Naredo:
1. El creixement ràpid i incontrolat ve esperonat per la
insaciable fam expansiva de certs promotors, amb la intensa construcció de
patrimonis immobiliaris que massa sovint s´ubiquen a indrets protegits o que fan
malbé espais rurals. La connivència d´aquests agents amb determinats poders
públics és la peça clau que sanciona tot el procediment requalificador,
adjudicatari i contructor, amb l´ombra tangible de la corrupció com a greix que
estimula tot el procés.
2. La indeferenciació de les cèl·lules malignes i
l´aparició



Treballs per al tercer trimestre. CTMA

2n Batxillerat Ciències de la
Terra i Medi Ambient

Treballs del segon
trimestre

  • Data
    d’entrega: setmana del 6 al 10 de maig
  • Fer
    per escrit, a mà (també es pot fer imprès.)

 

1.-Articles
de temes ambientals: comentaris

A aquest article hem seleccionat articles
(CTMA_textos-per-comentar.htm) publicats essencialment al Diari de Balears, amb
temàtica mediambiental. Fes-ne un anàlisi de la següent manera:

Per a cadascun dels articles,

    * Escriu dues
frases que resumeixin allò que consideris les idees essencials del text.

    * Fes la llista de
termes estudiats a classe o altres conceptes clau que surten a l’article.

 

   1. Morro:
Biocombustibles

   2. Morro:
biocombustibles 2

   3. Morro: pais
sense pagesia

   4. Morro:
alimentació

   5. Carles Manera:
Crònica econòmica després d’una manifestació

  6. agricultura
ecologica vs.industrial

   7. qui en te la
culpa?

   8. metàstasi
urbanística

  9. Carles manera:
principal problema econòmic del món

  10. vickers:
aerotransport

  11. emissions co2

Descarrega’t tots els articles (CTMA_textos-per-comentar.htm)per poder fer aquestes tasques, i presenta-les per escrit. Si
imprimeixes el document, són unes 12 pàgines (dependrà del tamany de
lletra que tens especificat al teu navegador d’Internet.) Indica a quin article correspon cadascuna de les activitats.

2.
Treball d’anàlisi de notícies periodístiques, premsa, televisió… relacionades
amb el medi ambient.

Ubica geogràficament i en el temps la notícia.

Resumeix el problema ambiental tractat.

Digues amb quins aspectes de la programació es relaciona, si
es tracta d’un problema local, regional, planetari…

Fes la llista de termes estudiats a classe o altres
conceptes clau que surten a l’article.

  • Data
    d’entrega: setmana del 6 al 10 de maig
  • Fer
    per escrit, a mà (també es pot fer imprès.)
  • Fes
    un mínim de 10 notícies.

 

Activitats de repàs: 2n trimestre: Energia interna del planeta, materials terrestres

L’energia interna de la Terra

Activitat inical

Repàs dels continguts

Activitats del tema

Avalua’t 

Materials terrestres

Fes l’activitat inicial.

Utilitza els continguts per repassar

Fes les Activitats del tema

css.php